domingo, 21 de diciembre de 2008

Mi bote de cristal


3 comentarios:

flauteta dijo...

Pedres... Quin pot més ple de tot, el que es veu i el que no es veu...
Jo tinc caixes, moltes moltíssimes. I pots que s'han d'obbrir de tant i tant i es respira.
Hi ha d'altres que mai arribaran a reobrir-se però aixó està bé. Sùper bé.
Algun dia anirem a omplir pots.
De moment jo en tinc que posa "quan eres xicoteta" i en ell estàs tu. Un altre està ple de recuperacions i hi ha un fragment de donyet i lo contenta que estic quan reapareixem. Ets una personeta genial. MUAKA princesa.

duendecillo * dijo...

:) a cada volta em traus un somriure! Ets increible!!! En este pot, tú tenes una pedreta, per reapareixer i per fer-me somriure. Per que formes part del meu passat, del present i del futur! Per que Tu també ets una princesa!!! No ho olvides Flauteta!!!!!! muaaaaa

Narkia dijo...

Y que nostalgia me entra al ver todas esa piedras...
Ya llegó el último día del año, feliz salida y entrada de año.Disfrutalo, vale?

Et desitje tota la felicitat del món.
Petonets